Teràpia Individual





Som Cos, és la proposta que faig de teràpia individual, on el protagonista, és el cos i els seus missatges. La teràpia és feta des d’una mirada gestàltica i es serveix del cos, com a via ràpida per connectar amb tu mateix en profunditat. A partir d’aquí, es crea l’ambient idoni per començar un treball de revisió i d’alliberació en les diferents dimensions que conformen la persona: corporal, emocional i mental. 








La dimensió corporal:
El treball amb el teu cos és de vital importància, ja que en ell queden impreses les experiències vitals no resoltes, en forma de tensions musculars. Aquestes es cronifiquen amb el temps, creant la Cuirassa Muscular.  Són tensions molt variades que afecten entre d’altres a: cap, ulls, mandíbules, cervicals, espatlles, esquena, diafragma, lumbars, cames, etc... 
La finalitat de les tensions, és de: disminuir les nostres emocions, controlar-les i controlar-ne l’expressió a través del cos. Per sostenir aquesta Cuirassa es necessari molta energia, que després no està disponible pel dia a dia. 

El treball sobra aquesta dimensió, ens aportavitalitat, energia, moviment.  


La dimensió mental: 
L'estructura psicològica del meu caràcter sempre està present, s'ha format en la infància dels 0 a 7 anys com a resposta adaptativa i esta integrada per una sèrie de mecanismes de defensa que actuen a nivell inconscient. En l'etapa adulta ja no ens hem de defensar perquè tenim la capacitat de posar límits d'una manera conscient, si bé aquests mecanismes de defensa segueixen sorgint com a automatismes, generant limitacions i patiment. És necessari doncs fer una revisió d'aquests patrons. 

 El treball sobra aquesta dimensió, ens aportallibertat, espontaneïtat.


La dimensió emocional: 
Un nen pot passar de riure a plorar a estar enfadat i a tornar a riure en menys de 5 minuts. Tu ets capaç de fer-ho?
Normalment tenim unes emocions que tolerem i unes altres que no. A partir d'això sorgeix una anomalia en el fluir de les emocions, com una presa que obstaculitza el fluir de l'aigua en un riu. Ens anem tancant a sentir les emocions que no ens agraden, però aquesta presa també és una barrera per les que si ens agraden i per l'amor. Si ens neguem viure la tristor que portem a dintre, l'amor que serè capaç de viure serà menor i així ens anem tancant al fluir de la vida. Com més net estigui, més capacitat tindré per estimar i gaudir de la vida i menys propens estaré a les malalties, moltes de les quals, no són més que situacions traumàtiques no digerides.


 El treball sobra aquesta dimensió, ens aporta: la capacitat de viure amb amor.












                                                                                                               Jaume Calafat 2015